Comentari d’un castell poc espectacular

Ja han esclatat!, els centenars de coets, que componien el prestigiós i reconegut castell de l’olla. Doncs bé, hem esperat, des del darrer any este succés. I ja s’ha produït. Abans de que escriga res, m’agradaria, que tinguereu en compte que el que vaig a mentar así és simplement la meua modesta opinió. Enguany es el 21 aniversari del castell de l’olla. Per la qual cosa ja es du fent el castell eixos 21 anys. Per sort, o per desgràcia, jo no els he pogut vore, tots. Be siga perqué no he pogut, be siga perque no havia nascut… en fí per algunes coses. Segons la sobirania popular, el castell es supera any rere any. Bé això està per comprovar. Este any jo he tingut l’honor de poder veure el castell en primera línia de mar. I sincerament no m’ha agradat. M’ha dessepcionat una mica. Començant, abans d’entrar en matèria, sols hi ha que mirar el cartell d’enguany, bonic veritat?, sincerament, donada la situació que és un acte tan prestigiós i tan reconegut, el cartell deuria ser molt mes impresionant. No és més que una ressonancia del que es fa tot els anys. El pintor portugués que l’ha fet, s’ha esmerat ben poc, perque, jo no se si seria capaç de fer-lo millor, pero el que si sé, és, que es ben fácil agafar el llenç, i dir: - A veure, el castell de que es compon?. Primer, de focs d’artifici, doncs anem a posar-ne uns quants al cel. Després es veu la silueta de la serra gelada allà lluny. Doncs, vaig a dibuixar-ho també. Mes coses. Tot açò succeïx al mar, no?, doncs vaig a pintarlo amb els coets reflectits, i tambe vaig a pintar la vora de la mar. Ara faré el cel negre perque açò es fa de nit. Doncs ja tinc el cuadre acabat, i la butxaca llesta per a rebre els diners, i les felicitacions pel meu magnífic treball. Açò no pot ser. Es necesita imaginació. Que repleguen tot el comú del castell pero incloent modernitat, quelcom més abstracta. Però açò encara passa, perque he arribat a veure, un cuadre del castell de l’olla amb la Marilyn Monroe i l’olla de fons. No sé en quin any sigué, ni quin pintor la fé. Però això no es un cartell per a l’olla. Simplement perque l’home o la dona que fessin el cuadre, sapieren pintar a Marilyn, tenien que demostrar-ho i feren això que no ve a cas. Es com si a mi s’hem donara bé dibuixar camions i fera un camió amb l’olla de fons, doncs no quedaria apropiat, no creeu?. Però bé aixo és aigua passada, ara el que ens fa falta es un poc més de vida i art per a l’any que vé, aveure si presenten un cartell impresionant. Bé, doncs anem amb l’anàlisi del castell. De primer sonaren alguns coets solts tremolossos en la execusió, i a la fí dels darrers, començà l’esperat castell. Començà amb uns quants coets prop de la illeta, i amb uns paons d’artifici, que preparà un belga anomenat “Jean Lu” (no se com s’escriu), davant del “xiringuito El Cranc”. Els primers compasos del castell foren prou fluixos, avorrits inclús. Molts coets d’ixida pero poca matraca. Agueren parons pel mig… en fí prou malament. Anà passant el temps, anaren esclatant els coets, i de sobte aparegué, rampant, el COET. Pegà una “castanyà”, que arribà a ferir a varies persones. Per a mi fou el coet perfecte (si no hagués passat el dels ferits). Açò donà una mica d’adrenalina a la gent, la qual els durà poc. El castell seguí, i seguiren els coets d’ixida esclatant. A l’estona, de la plataforma que hi havia a terra, situada al costat del lloc del socorrista, començaren a sortir, tímids, uns coets que a l’esclatar deixaven caure una espècie de cucs verds. Fou una estona molt avorrida, no era digna per a un castell d’eixa categoría. I seguiren esclatant els coets. A l’estona abans del final començà una tanda de coets que sortien directament del fons del mar. Això tambe fou bonic. I per fí arribà el final. El final apoteòsic. El final fou el millor que tingué el castell, els coets esclataren amb ràbia i força, succesius, un sobreposat amb l’altre… molt bonic. Per a acabar, començà una petita mascletà, per a anunciar la fí. I amb tot açò acabà el castell de l’olla 2008. No sé com fou la banda sonora. Però supose que bé, perque la música ben feta i interpretada sempre sona bé. I espere que enguany haja sigut una bona música per a disimular el castell tímid, que no s’atrevia a sortir amb força d’aquest mar mediterrani. El que no aconseguisc comprendre és, que cada any que passa, es destinen més diners per al castell, son més fortes les subvencions i els majorals s’apliquen com mai per a superar l’any anterior, i cada any que passa el castell és pitjor. Açò no es normal. Ahí hi ha alguna cosa fosca. Algún assump-te sense resoldre, o alguna “mà negra”. Cada any el castell en volta de durar 45 o 50 min. En dura 20 o 30. Deuria ser a l’inversa. Que cada any durara més o durara igual, pero amb més força durant tot el castell. Pero em sembla que açò no serà posible, perque cada any el castell, en volta de convertir-se en un acte de entreteniment i diversió, es convertix en un acte merament econòmic i els que duen tot el cotarro es fan molt més reconeguts i prestigiats. Es basa, en aprofitar-se dels més dèbils. Els majorals treballen tot l’any, per a tindre un castell espectacular, i quant arriba el moment, tenen un castell normalet. I els diners que sobren….. jo, no ho sé. Tot açò sense esmentar l’embolic, i les cues de cotxes dessesperats, que es formà a l’eixida d’altea i a l’entrada de l’olla. Tot aquest embolic, amenitzat, com no, per els benvolguts cossos i forces de l’estat, amb els seus "monocipals", marcant pit i braços. I possant-se forts a l’hora de deixar passar als cotxes. I als que treballen en els xiringuitos que els donen per allà on no ix el sol. Bó, l’any que vé, més i millor. (Espere) PD: Recordeu que açò es merament una opinió personal i un comentari. Hi haurà gent que estarà d’acord i d’altra que no ho estarà. F.C.G. / © Els Furs 2008